FONT DELS SIMIOTS

En realitat es tracta de dues fonts construïdes a pocs metres l'una de l'altra: la més visible, a la vora de la pista, té una estructura de maçoneria, la segona, per sota, brolla entre roques. El seu nom fa referència a monstres llegendaris, els simiots que assetjaven cap a l'any mil les comarques de l'Albera i el Vallespir. Aquestes bèsties ferotges "que s'assemblen a gats i fins i tot micos" van sembrar el terror entre la població entrant a les cases per segrestar nens i devorar-los. Davant la impotència de les pregàries per posar fi a aquest flagell, l'abat d'Arles, Arnulfe, va decidir marxar a Roma des d'on va portar les relíquies dels sants Abdon i Sennen. Des del dia de la seva instal·lació a l'abadia de Sainte Marie, els simiots van desaparèixer de la regió.